ES FORMA COM A DIRIGENT A L’ESCOLTISME

Quan el moviment escolta es revifa a Girona, de la mà de Ramon Canals i de Jordi Bachs, tot just s’han encetat els anys cinquanta. El febrer de 1951 es fa una primera reunió amb nois procedents dels Maristes, de l’Institut i de La Salle. Hi ha en Ramon Canals, en Narcís Masó, el seu fill Ricard (ara diputat convergent al Parlament català), en Ricard Estarriol (després periodista de l’Opus Dei, especialitzat en temes dels països comunistes) i noms tan coneguts a Girona com Manuel Pujadas, Lluís Busquets, Joan Bosch i Salvador Perich. També hi ha en Francesc Ferrer, des del primer dia. Es treballa amb molta independència de Barcelona, mirant més el que fan els companys del sud de França. S’aixopluguen sota l’aspirant d’Acció Catòlica. Per a ser escolta s’havia de ser aspirant però no a l’inrevés. Aviat poden formar dues patrulles: una comandada per en Salvador Perich i l’altra per Ricard Estarriol. Les primeres sortides es fan sobretot a la Font de la Torre, de Canet d’Adri. Però alguns arriben a França en diverses ocasions des del principi. A l’altra banda de la frontera es nodreixen de llibres i material escolta. La finalitat de l’agrupació es formativa: es tracta de crear els dirigents del futur des d’una perspectiva religiosa i humana. A la muntanya es forma el caràcter, en les reunions diàries es va modelant la personalitat. Salomó Marqués ha estudiat el moviment escolta a Girona. És sorprenent el resultat d’aquella petita iniciativa d’en Canals i en Bachs; si repasseu amb paciència els noms que varen anar passant pel “cau” de Casa Carles, a la plaça del Vi, us adonareu que la majoria tenen un lloc clau en la societat. Potser perquè es va saber triar molt bé els nois que havien de passar-hi, però sobretot perquè la tasca que es va fer va ser important i eficaç. La preparació escolta, amb gran dosi de cristianisme, i un amor a Catalunya que en aquells moments era pervers són unes marques que en Francesc Ferrer no es traurà mai de sobre. És un lluitador voluntariós, decidit, generós, obert. De tots aquells noms, potser sigui en Francesc Ferrer el producte més ben acabat. Jo diria que cada matí renova la promesa. I la compleix.

| << Anterior | Inici | Següent >> |