 |
 |
| Caciquisme (Dijous, 22-XII-2005) |
| 22/12/2005 |
|
Durant la campanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a Madrid, des de tots els angles possibles de l’opinió, s’han dedicat a menysvalorar que Catalunya pugui tenir un punt de referència per ella sola des de les seves institucions polítiques, les seves empreses, els seus mitjans de comunicació, des de la seva legislació pròpia, des dels seus òrgans de govern, la regulació per part de l’administració, del sistema lingüístic, etc. Cal examinar que per ells tot es trenca. La rompuda és en la seguretat social, en el mercat, en la unitat política, en el poder judicial, en la religió, en la llengua i fins i tot entenen que hi ha trencadissa en les emocions nacionals i la geografia. Una cosa és la denúncia, l’altre l’advertència dels perills, i ens quedaria l’argumentació malèfica del que podria passar si Catalunya podes gaudir de personalitat pròpia, definida, i personalitzada. Doncs, tots d’una manera o altre afirmen, insinuen, o suggereixen que esdevindria un “caciquisme autonòmic”. La validesa i fortalesa del centralisme és per evitar el ”caciquisme” català". L’argument que aporten per evitar l’estatut, segons ells, és en definitiva el caciquisme. I aquest caciquisme el pressuposen sempre en qualsevol cosa que la Generalitat hi pugui intervenir. Tenim dos exemples. El primer quan l’Estatut intenta blindar les competències per evitar la seva laminació des de Madrid, detalla amb prolixitat cada fase competencial, que és el que fa l’Estat en definitiva quan te les retalla o te les elimina. Doncs bé, ¿Quina ha estat la veu d’ase dels buròcrates de Madrid i fins i tot algun de català?. Esgrimir que l’Estatut és intervencionista. Doncs, mireu senyors. És el mateix intervencionisme que té l’Estat, perquè les competències que s’hi ha posat con les que l’Estat vol quedar per ell. Aleshores cal preguntar ¿Quan l’Estat assumeix competències no és intervencionista i quan ho fa la Generalitat si?. Un altre fet. A Madrid no tenen el CAC. I com que no el tenen, a la vista de l’Informe elaborat pel CAC sobre les activitats radiofòniques de la COPE, des de la planaria castellana han començat a dubtar de la seva capacitat analítica, de la seva competència jurídica, i no cal dir de la seva neutralitat. Resultat moral el CAC és el caciquisme català. I sempre ens hem de veure emmascarats per una paella. Una gent que ha estat històricament l’inventor del “caciquisme”, una gent que del poder a Madrid n’ha sabut fer una crosta burocràtica-politico-religiosa-militar que se la passen de mans i de família en família, ens ha de venir a embrutir a nosaltres?. |
|
| |
 |
|
|
|
 |