Traïció (Divendres, 3-II-2006)
03/02/2006





A la bitàcola de data primer de desembre de l’any passat, vaig expressar la meva sorpresa absoluta, en sentir de viva veu a Artur Mas des de Londres, on es va oferir als socialistes, va bescantar els d’esquerra republicana per radicals, proposava pactar d’un en n’un a Madrid en lloc d’anar tots junts, etc. I davant d’aquest panorama inversemblant, només se’m va acudir pensar en que els catalans podíem ser “traïdors” per manca de responsabilitat nacional. Però la realitat política catalana encara era més greu, i d’ençà d’aquella data del 30 de setembre, dia del pacte entre CiU i socialistes, va anar emergint la realitat, que a més de deixar-me com un petit innocent i catalanet ingenu, m`ha trinxat el cor. La maldat d’aquest pacte ha estat tan forta, que m’ha portat a tenir consciència de que Mazzarino i Machiavelo no haurien estat capaços de tanta falòrnia.

La meva tesi crec que no és pas gens agosarada. Estic convençut que els “pactes secrets” fets entre CiU i els Socialistes, han estat d’una vilesa i traidoria impossible d’imaginar abans encara que haguessis conegut antecedents històrics clàssics. Per aprovar el projecte d’ Estatut el 30 de setembre del 2005, al Parlament, que varen aprovar els convergents amb els socialistes?. La meva tesi és impúdica, però ara ja no m’agafaran en estat d’ingenuïtat angèlica. Jo estic segur que el “pacte secret” fou molt senzill i infantil, com per acordar que els socialistes a petició de Convergència i Unió estaven d’acord a votar a favor d’un sistema de finançament i la definició de nació per Catalunya, de forma que representés un protogonisme i mèrit pels convergents. Però a canvi d’aquesta foto d’èxit, els mateixos Convergents ja en aquell mateix dia 30 de setembre, havien convingut de que més endavant, estarien disposats a renunciar als mateixos avenços, si es feia amb un pacte preferent amb ells i se’ls donava idèntic protagonisme.

Aquesta és la autèntica veritat del “pacte secret” entre Socialistes i CiU . ¿Algú ens pot deixar de dir que es demoníac acceptar una retallada i renunciar a les competències de Catalunya un diumenge a la tarda, a La Moncloa, el dia 22 de gener, quan al 30 de setembre amb un altre pacte secret s’havia fet exactament el mateix però amb un acord aparentment invers al de La Moncloa?. ¿En tres mesos i vint-i-dos dies els de CiU podien anar d’exigir el màxim d’autonomia financera i la nació, al Parlament, amb el permís i beneplàcit dels socialistes, fins arribar a la renuncia de tot allò que s’havia assolit a La Moncloa?.

La mentida era tan gran, que no la podia pas imaginar CiU únicament, atès que només es podia realitzar amb un còmplice, la qual cosa és el que ha passat. Els dos partits socialistes (PSOE i PSC) amb els de Convergència han arribat w fer un “pacte secret” que només explica l’engany de la política de partit, la poca sinceritat envers els drets nacionals, el pes del poder polític davant dels sentiments nacionals, la burla dels professionals davant dels ciutadans honrats, i la mentida falòrnica dels interessos de classe davant dels nacionals. Com a català em sento avergonyit!.





Aquesta notícia ha rebut 2499 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de bitacola]   Següent >>