 |
 |
| Discriminació (Dilluns, 6-II-2006) |
| 06/02/2006 |
|
Zapatero ahir a la seu del PSC no va quedar alliberat de la contaminació de la campanya del PP contra la normalització de la llengua catalana. Abans de plegar, els va recomanar sobretot que el PSC no tolerés pas la discriminació lingüística de ningú. I com exemple encara va dir que no s’havia de tolerar la discriminació encara que fos només d’una sola persona. Es a dir, que sense dir-ho, va explicitar que la discriminació era pels castellano-parlants. La llengua catalana als espanyols els porta bojos. Per més neutrals i equitatius sempre s’ha verificat històricament que la discriminació es pel castellà. A la meva tesi sobre aquesta matèria va quedar palesat que els espanyols han afirmat reiteradament des d’un punt de vista intel·lectual que “amb la normalització lingüística els catalans volen desallotjar el castellà de Catalunya”. (Catalanofòbia. p.179) Zapatero no n’és pas una excepció. ¿Perquè Zapatero no va dir que no permetria que l’Administració de Justícia discriminés els catalans? ¿Perquè Zapatero no va dir que mai mes permetria que l’Administració Central discriminés els catalans?. Doncs perquè per ell, només es subjecte de discriminació l’espanyol castellanoparlant. El català no arriba a tenir els mateixos drets lingüístics que els castellans. Una altra reflexió que no podem oblidar es que el tema de la llengua catalana el fan servir de forma recurrent i concurrent. A la vista del que sabem de la historia de la persecució política de la llengua catalana, podem afirmar que en general els polítics espanyols, un cop han maldat contra el poder polític català, han pugnat contra els recursos financers dels catalans, es dediquen tot seguit, a menystenir, insultar, blasmar, i perseguir a la llengua catalana. La llengua catalana per ells és un autèntic martiri. Si poguessin ens anorrearien només pel sol fet de disposar d’una llengua pròpia. Jo vaig dir fa temps que hi tenien odi a la llengua. J.B. Culla em va contestar que no era prou neutral atribuir-hi odi històric, això era el 1985, però ara li preguntaria sinó es odi, ¿Que és l’aplicació de mentides, falornies, i falsedats per fer la descripció situacional de la llengua catalana a Catalunya?. I ha de ser odi, atès que l’objectiu de la campanya és eliminar la llengua catalana. És minoritzar-la. És deixar-la en una situació de desemparament que la prepari per a la seva desaparició?. Tot allò que va dir la Constitució de 1978 es pura mentida? El que diu la llei de política lingüística es per oblidar. ¿Com podrien fer l’actual campanya contra el català els del PP sinó ells, els electors espanyols, no hi tinguessin posat el seu percentatge corresponent d’odi?. |
|
| |
 |
|
|
|
 |