EL PROPPASSAT DIVENDRES LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA VA CELEBRAR EL 6È SOPAR BENÈFIC
21/05/2007


De ben segur que en Francesc Ferrer hi hauria anat a aquest acte benèfic de la Lliga catalana d'ajuda al malalt de càncer.


Avui copiem el testimoni que en Francesc va escriure el 10 de febrer del 2006, quan va conèixer en Damià, fisioterapeuta de l'Oncolliga.

A la seva bitàcola s'hi pot copsar tant la sensibilitat d'en Damià com la d'en Francesc, que es va sentir acollit.

Es pot dir que les persones es transformen en amics , i s'obren nous hortitzons , i la vida continua.


MELICOTÓ

Avui he conegut a n’en Damià, ara és el meu amic. Tot ha començat per Menorca. D’entrada li he comunicat que tenia una bona amistat amb el menorquí insigne en Tirs Pons. Que ha resultat ser amic comú. D’ençà dels primers pensaments d’aquella terra privilegiada, m’han brotat noms de lloc com Alaior, es Mercadal, Ferreries, fins a Maó o Ciutadella, sota la presidència del Toro. I de les persones amigues que han estat vinculades amb aquella illa des del poeta Gomila, al Bisbe Juano perseguidor de la llengua catalana, i finalment el Bisbe Deig, que va fer-hi una gran labor.

Els vincles entre el Principat i Menorca han estat sempre d’una gran intensitat. Ara bé, avui amb el meu amic Damià, ens hi ha endinsat la llengua catalana. La llengua ens agermana. La llengua és la nostra pàtria. Damià m’ha fet citació del Diccionari Alcover-Moll. El diccionari que haurà de ser la màxima autoritat del domini cibernètic del “Cat”. I de la llengua hem anat a parlar del “melicotó”.

Efectivament, el nostre diccionari, ens parla del “melicotoner” que el defineix com a “arbre de la família de les rosàcies, varietat del presseguer”. I quan ens defineix el “melicotó” ens diu que és una “Drupa seculenta i comestible del melicotoner”. I dins d’aquesta bona harmonia, jo li dic que d’ençà d’avui em faig meva la paraula, atès que la nostra llengua no té amo. La nostra llengua ens agermana. I la seva riquesa verbal la té precisament en aquest fet, és a dir, que sapiguem agregar, sumar, ajuntar, i fer addenda, de tots els mots. Els que som de les terres del català oriental, a vegades no sabem agafar sàviament els mots de la banda de ponent, i ens manca la generositat per fer-nos nostre tot el vocabulari, amb la qual cosa, poques llengües romàniques en podrien ser tan poderoses. Aquest mateix fenomen ens passa en triar les paraules que ens poden venir del gal·lo-llatí o de l’hispano–llatí. Gràcies amic Damià!. La nostra amistat s’ha de basar i s’ha d’expandir tal com es pot fer amb la riquesa de la llengua catalana


Aquesta notícia ha rebut 1841 visites.
<< Anterior   [Tornar a l'índex de notícies]   Següent >>