 |
 |
| LA "DEMOCRÀCIA" DEL PP |
| 14/01/2008 |
|
La setmana passada, Aznar va donar el tret de sortida a la campanya per les eleccions a nivell estatal. Ja cal que ens preparem mentalment pel que pot venir durant aquest mes i mig llarg !
Per Francesc Ferrer i Gironès Després de la manifestació de Barcelona, la qual malgrat els intents dels serveis de La Moncloa no va ser totalment manipulada, i en la qual la gent es va expressar d’una forma general a favor del diàleg, ens trobem en una situació inversemblant. Mai no havia vist que un govern, que no solament no fes cas de la petició demanada per via pacífica i ben ordenada com una manifestació, sinó que a l’endemà mateix utilitzes tot els mitjans per justificar exactament l’inrevés del que se li demanava. ¿Això és democràcia?. El diàleg és una fita antidemocràtica?. El diàleg és un instrument del dimoni?. El diàleg va contra la dignitat de les persones?. I per justificar la negació del diàleg, s’empesquen una divisió molt curiosa i diuen nosaltres som els demòcrates, i els altres son els del bloc sobiranista. ¿I que vol dir això?. Que s’han cregut aquesta gent del PP?. Aquesta mena de persones quan es va fer la Constitució hi anaven a favor?. Durant el franquisme varen fer quelcom a favor de la democràcia?. Tenen algun antecedent policial d’haver lluitat a favor de la democràcia i contra el règim dictatorial?. Doncs que callin. Els demòcrates els han deixat viure políticament, però que ara no vulguin usurpar els mots i el llenguatge dels demòcrates. Els del PP son demòcrates semàntics. Que diguin que ells son els nacionalistes espanyols hereus del nacionalisme secular espanyolista, que diguin que ells son els que representen el nacionalisme tradicional de Vázquez de Mella, el nacionalisme militar i expansiu de la Falange, el nacionalisme liberal d’Ortega i Gasset, i etc. Que ho diguin. Però que emparant-se en la democràcia, i a més a més fent una sacralització de la Constitució, no ens vulguin construir una gàbia. En qualsevol manual de la democràcia, hom pot saber que un règim democràtic pot proporcionar l’oportunitat màxima perquè les persones i els pobles exercitin la llibertat d’autodeterminar-se, és a dir, que pels camins pacífics del vot, les persones i els col•lectius poden decidir sobre el seu futur polític. El que no admeti aquesta premissa, aquest no es pot autoanomenar demòcrata. I aquí rau la qüestió del problema. La democràcia no posa fronteres a cap pensament, a cap doctrina, ni a cap filosofia política, sempre que s’expressi per via pacífica i democràtica. I quan algú vol utilitzar la democràcia per frenar, per limitar la llibertat, o per coartar a la gent, és que té un altre pensament polític que prioritza davant de la democràcia. Els del PP en aquest afer han demostrat que són més nacionalistes espanyolistes que demòcrates. El diàleg són els vots. Els vots d’Euskadi?. Si la democràcia no té espais es fa autènticament aberrant. Us heu imaginat mai que a casa vostra entrin uns forasters facinerosos, i que democràticament votin que heu de marxar de casa?. Ells son majoria. L’espai i l’àmbit de la democràcia no es pot aigualir quan es tracta de temes que només afecten a una nacionalitat en concret. I aquí rau la qüestió. Des de La Moncloa saben per les dades sociològiques que habitualment i periòdicament realitzen, que a Euskadi hi ha una majoria política per votar a favor del “si” al plebiscit d’autodeterminació, i això els fa tremolar. I per aquesta causa ara diuen que les intencions d’ETA son idèntiques a les del PNV. Si poguéssim saber les veritables intencions polítiques de cada ú quedariem esmaperduts i astorats. Les intencions nacionalistes del PP son les mateixes que les dels sequaços del general Franco. ¿Qui ho pot desmentir?. I és que els del PP no argumenten, criden. No negocien, decreten. No dialoguen, imposen. No pacten, criminalitzen. Són demòcrates de curset i de pluralitat restringida. Ja sabem que els del PP tenen gràcies a la utilització del llenguatge avinent, en els mitjans de comunicació sota la seva fèrula, un poder “democràtic” immens. Ja coneixem que disposen de persones a tot arreu i a tots els nivells preparades a enarborar qualsevol bandera. Mireu si es curiós, a la manifestació de Barcelona al costat meu es varen repartir “Basta ya”, i no eren de l’Ajuntament, ni de la Diputació, ni de la Generalitat. ¿Qui va fer aquesta imatge per la TV?. Ja ho podeu suposar. Això és la democràcia espontània. Aquesta gent no tenen credibilitat. I nosaltres no podem caure al parany del seu llenguatge pseudodemocràtic que han usurpat per embolcallar la seva ideologia. Els veritables demòcrates no ho han de repetir cada dia. En política quan se n’és, ja se li suposa, i no cal que se n’hagi de fer propaganda cada dia. Article publicat al diari El Punt, l'any 2000
|
|
| |
 |
|
|
|
 |