 |
 |
| LA CATALANOFÒBIA NO S'ATURA |
| 27/07/2009 |
|
Els catalans vivim dins d’un territori amb l’hostilitat dels veïns i sense cap estat que en protegeixi, ans el contrari amb un estat que ens va en contra i ens persegueix. El foment i l’afavoriment de la desunió entre nosaltres és una tasca que s’hi dediquen amb la il•lusió dels enemics. La catalanofòbia no s’atura Per Francesc Ferrer Gironès. Girona actual 2004 Els catalans tenim la pena de viure entre dos estats que són enemics acèrrims de la nostra llengua i de la nostra cultura. El món des de que es varen proclamar els drets de l’home, els quals després s’han convertit des de l’ONU i des del Consell d’Europa com a drets fonamentals de la persona, han estat reconeguts sobre el paper el respecte i la protecció de les llengües com un dret inalienable. Avui davant de cap tribunal no prosperaria cap discriminació lingüística, però en la realitat aquest dret és inexistent, perquè els catalans hi haurien de pledejar cada dia, a cada hora, i cada minut. Si nosaltres fóssim uns lluitadors nats hauríem d’estar contínuament davant dels tribunals internacionals exposant el nostre cas a cada moment. Quan es va proclamar la Constitució de 1978, jo el primer, vaig creure i pensar ingènuament que d’ençà d’aquell moment ja estàvem salvats de tanta persecució i de tant d’odi. Ai làs!. Han passat més de vint-i-cinc anys després d’aquella proclamació de principis, però hem viscut una etapa maligne que encara no s’ha esgotat. Paradoxalment de bell antuvi va ser el Poder Judicial el nostre adversari mitjançant sentències que prohibien la igualtat del català amb el castellà. Si pensem que el poder judicial és el que ha de ser el nostre protector dels nostres drets lingüístics hem de saber que és en l’administració de justícia precisament allà on menys es respecten. Després va ser el poder executiu. Cal pensar que des de la Constitució fins ara els governs centrals han fet més de 150 normes positives per obligar el castellà, i que mai no han acatat la norma del bloc constitucional que imposa una plena igualtat en quan a drets i deures. El poder legislatiu ha estat més manyac però tampoc la seva actitud no ha estat decisiva per fer realitat ni el respecte, ni la protecció. ¿Què hem de pensar d’un Estat que té el manament constitucional de protegir i respectar totes les llengües però que a l’hora de la veritat no solament no ho fa, sinó que hi va en contra?. Per analitzar aquesta situació amb més perspectiva, també cal examinar el capteniment del PP com a partit que ha tingut el poder absolut a les seves mans, i aprofitant aquesta avinentesa ha intentat destruir i eliminar tot allò que s’havia assolit. El PP ha obligat a totes les escoles catalanes que s’imparteixin més hores de castellà, trencat el principi de la igualtat dels drets i deures. Al País Valencià el mateix partit del PP ha intenta trencar amb els principis científics de tots els acadèmics del món que donen la unitat lingüística al sistema, fent una diferenciació en els títols que s’atorguen a les Escoles d’Idiomes, i darrerament imposant el castellà a la televisió valenciana. A les illes Balears després d’haver guanyat les eleccions el PP com un dimoni sinistre han intentat eliminar l’obligació del coneixement de la llengua pròpia als funcionaris, a eliminar-la com a vehicle d’ensenyament a les escoles públiques, i ara també amb la idea de separar-la del català organitzar una televisió dialectal. Els acadèmics, els tribunals, els científics romanistes i tota persona de seny, considera que el sistema lingüístic dels territoris tradicionals de la Corona d’Aragó té una unitat total i absoluta. Borja Moll al 1979 va escriure una carta a Adolfo Suárez i li va dir que separar el català i el valencià era una aberració científica, i els que ho podien fer “son personas ignorantes en técnica lingüística y ofuscadas por fobias”. Perquè no han fet la gramàtica riojana, o la de llengua andalusa?. Simplement els del PP el que volen és afeblir la llengua catalana. La inconstitucionalitat d’aquesta política és tan greu que en qualsevol estat els mitjans de comunicació al que propugnés aquest criteri el deixarien com un analfabet. Però a l’estat espanyol la premsa de Madrid s’hi rabeja i encara fomenten més la ignorància i la inòpia. Els catalans vivim dins d’un territori amb l’hostilitat dels veïns i sense cap estat que en protegeixi, ans el contrari amb un estat que ens va en contra i ens persegueix. El foment i l’afavoriment de la desunió entre nosaltres és una tasca que s’hi dediquen amb la il•lusió dels enemics. |
|
| |
 |
|
|
|
 |