 |
 |
| LLENGUATGE Francesc Ferrer i Gironès.-El Punt 2002 |
| 27/02/2011 |
|
"Primfilar la imatge, projectar una política correcte, o comunicar amb simpatia, no és cap garantia de que la praxi i la gestió política ens porti a garantir-nos l'honestedat, l'honradesa, i la rigorositat. Heus ací la qüestió pels ciutadans del nostre segle. Totes les constitucions ens garanteixen els drets fonamentals de la persona, però encara no hem arribat a que les constitucions ens garanteixin la veracitat de les informacions, i que els seus símbols a través dels quals ens transmeten la informació siguin objectius i neutres. ¿Quants segles haurem d'esperar per poder estar tranquils de que la difusió de les informacions no estaran contaminades per cap doctrina, ni cap ideologia soterrada, que s'emperifolla amb paraules correctes, però que amaga corrupcions impresentables?." LLENGUATGE Per Francesc Ferrer i Gironès Els tècnics en semiòtica poden descobrir la ideologia de les persones a través de l'estudi de la terminologia que s'utilitza. Per altra banda, també l'ús i l'abús de determinats mots ens pot orientar als lectors de la intenció política o ideològica dels que ens volen transmetre el missatge. Darrerament hem pogut veure com els del PP intenten a cada moment fer-nos creure que pensen i practiquen una doctrina políticament correcte a base de fer servir mots com "democràcia", "estat de dret", o "constitucionalisme". Si analitzem fredament la utilització d'aquestes paraules per part de personatges del PP ens podrem adonar que tenen necessitat imperiosa de parlar amb aquests termes polítics per seduir-nos i engalipar-nos. El mateix Josep Mª Aznar quan al 23 de febrer de 1979 va publicar un article al diari "Nueva Rioja" de Logroño, en contra de la constitució que s'havia aprovat per referèndum, no sabia pas que més endavant hauria d'omplir-se la boca d'aquella constitució. Quan el govern de Madrid no acompleix amb les lleis, tant els estatuts, com la llei penitenciaria, o critica les sentencies judicials, cal que després proclami amb èmfasi que ells representen un estat de dret. Quan donen subvencions a la "Fundación Francisco Franco" que està organitzada per enaltir els principis filosòfics del franquisme, es veuen abocats a fer ostentació de democràcia. Cada vegada que poden envien a l'ostracisme i a les galeres els que no pensen com ells, i naturalment els titllen sense apel.latius de no respectar la constitució, l'estat de dret, ni la democràcia. Com si ells en fossin els únics protectors!. Tothom sap que quan algú fa excessiva ostentació d'un mèrit, o d'una virtut, és evident que s'hi veu obligat a presumir-ne perquè es ben segur que no en disposa. Per tant, quan els simples ciutadans ens trobem davant de situacions d'aquesta mena ens cal ser molt prudents. Quan els lectors de la premsa llegim informacions hem de saber destriar la veritat de la mentida. Quan la premsa i altres mitjans de comunicació ens informen hem de saber escollir i interpretar les notícies. Estem en una època de gran informació, mai no havíem tingut tantes oportunitats de disposar d'informació en tots els àmbits, i per tots els mitjans. Però la possibilitat de gaudir de tanta informació no és pas cap garantia de conèixer la veritat, ni d'estar segurs de disposar d'objectivitat en la informació. Això que és la primera de les qüestions que qualsevol persona llegida ha de tenir en compte a l'hora de ser receptor d'una notícia, a l'hora de la veritat observem sovint que no passa. Tenim exemples de fa poc que ens avalen aquesta afirmació. Fixeu-vos que quan els serveis secrets varen gravar una conversa entre dues persones, aquesta gravació la varen guardar. Després d'un any i mig, aquests serveis secrets la donen a un diari, el qual la publica sota la signatura d'una persona inexistent. Els polítics sense verificar la veracitat de la conversa, sense saber per qui era manipulada, sense preguntar si realment s'havia dit allò, sense cap prudència, els polítics emborratxats davant el micro comencen en diatribes, de les quals se n'han de retractar. Tenim exemples diversos d'aquesta situació, i fins i tot en l'àmbit internacional com ara passa amb la política del Sr. Bush amb l'eix del mal i la justícia infinita. Els ciutadans subjectes receptors dels mitjans de comunicació sabem que estem manipulats. El que us recomano és que intenteu conèixer qui és el que ens manipula, perquè pel que sembla l'eliminació de la manipulació informativa per ara no la veig pas propera. La ciència semiòtica a través dels signes i dels símbols ens pot ajudar a entendre les ideologies dels que ens informen, ara bé, aquesta ciència no ens sabrà explicar quins son els hipòcrites, ni qui son els falsos informadors, ni quins ens expliquen falòrnies. Primfilar la imatge, projectar una política correcte, o comunicar amb simpatia, no és cap garantia de que la praxi i la gestió política ens porti a garantir-nos l'honestedat, l'honradesa, i la rigorositat. Heus ací la qüestió pels ciutadans del nostre segle. Totes les constitucions ens garanteixen els drets fonamentals de la persona, però encara no hem arribat a que les constitucions ens garanteixin la veracitat de les informacions, i que els seus símbols a través dels quals ens transmeten la informació siguin objectius i neutres. ¿Quants segles haurem d'esperar per poder estar tranquils de que la difusió de les informacions no estaran contaminades per cap doctrina, ni cap ideologia soterrada, que s'emperifolla amb paraules correctes, però que amaga corrupcions impresentables?. |
|
| |
 |
|
|
|
 |