 |
 |
PAIROLí Bitàcola de Francesc Ferrer 1-4-2004 |
| 08/07/2011 |
|
".../...O dit d’una altra manera sempre coincideixo amb l’opinió que ell expressa sobre els temes d’actualitat i sobre els personatges que retrata, ja siguin polítics o d’altra mena." Pairolí Ahir vaig anar a la presentació del darrer llibre de Miquel Pairolí, a la llibreria 22, on hi havia molta gent expectant per conèixer la trama de la novel•la. Allà vaig aprendre diverses qüestions sobre l’escriure i sobre la literatura. Miquel Pairolí és un home molt clar quan escriu, perquè té una sintaxi planera i estructurada. Els “escaires” que publica cada dia al diari “El Punt” són com gotes de saviesa que cauen damunt dels nostres sentiments. Poques vegades no he estat d’acord amb el seu criteri. O dit d’una altra manera sempre coincideixo amb l’opinió que ell expressa sobre els temes d’actualitat i sobre els personatges que retrata, ja siguin polítics o d’altra mena. A la presentació ell va parlar dels articles diaris i de redactar novel•les. I va dir que era molt diferent el seu capteniment entre els dos gèneres literaris. També va dir que en escriure a voltes pensa una cosa i n’escriu una altra perquè tot escrivint ha anat cap un altre tema. El que val és que queda escrit. No cal dir que em va agradar saber és que escriure ja és un plaer per si sol. Que hi pot haver escriptors que treballen només per ells tots sols, o per un lector exclusiu com seria el protagonista de la novella “El manuscrit de Virgili”. Vaig aprendre que era una cosa molt difícil escriure una novel•la on el personatge central parli en primera persona. Segons sembla el discurs llarg de tota una obra és de gran dificultat tècnica. El “jo” no permet fer-hi gaires varietats. Per això modernament les novel•les són puzles de personatges, d’estils, de gèneres, i de tota mena de formes literàries. M’ho crec. |
|
| |
 |
|
|
|
 |