 |
 |
| TRETZENA CAMINADA DE LLAGOSTERA A LA BISBAL MEMORIAL ISABEL VILÀ |
| 29/09/2012 |
|
Diumenge 7 d'octubre del 2012 a 2/4 de 8 del matí PROGRAMA: 1/4 de 8 del matí: Homenatge de l’Ajuntament de Llagostera a la il•lustre filla de la vila Isabel Vilà. Lloc: Plaça de Catalunya de Llagostera. 2/4 de 8 del matí: Sortida. Recorregut: Urb. Els Escuts, Mas Boix, Casa Nova d’en Bota, El Roquetal (aquí esmorzarem plegats), Coll del Matxo Mort (GR 92.1), Can Sitges, Puig de la Gavarra, Castanyeda d’en Genoer, Mas Matas, Font d’en Mercader, Molí d’en Coia, Pont de les Dobles, Can Llobet, Palanca del Daró, La Bisbal. 13 hores: Arribada a La Bisbal A LA Plaça Isabel Vilà. Lectura d’un manifest recordatori del Foc de La Bisbal. Refrigeri amb la col•laboració de l’Ajuntament de La Bisbal Tornada a Llagostera. Hi haurà un autocar per aquells que no tinguin vehicle per la tornada (es repartirà el cost entre els usuaris del servei) ORGANITZA: Comissió Organitzadora de la Travessa Llagostera – La Bisbal, Memorial Isabel Vilà Amb el suport de: ADAC - Girona Grup Excursionista Bell Matí – Llagostera Secció de muntanya del GEiEG (Girona) Consorci de les Gavarres Grup de Dones de La Bisbal Grup de Dones Isabel Vilà Associació Francesc Ferrer i Gironès, per la Promoció de la Llengua Catalana Associació d’Amics de la UNESCO de Girona ISABEL VILÀ I PUJOL (Calonge 1843) Ensenyant i primera sindicalista de les comarques gironines. El 6 d'octubre de 1869 va participar en el Foc de la Bisbal. Realitzà una marxa amb altres persones des de Llagostera a la Bisbal, travessant Les Gavarres, per participar en la revolta que tingué lloc per defensar la República Democràtica Federal. La revolta va enfrontar les tropes del governador militar de Girona amb una força republicana de 2000 homes que s'havien fet forts a la capital del Baix Empordà. Aquests homes eren de Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Calonge, Castell D'Aro, Llagostera i La Bisbal. Havien constituït una Junta Revolucionària dirigida pel diputat Pere Caimó, que havia proclamat la República Democràtica Federal. Hi hagué forts enfrontaments amb barricades, fins que Caimó caigué presoner i havent rebut notícies de l'arribada de reforços de les tropes del governador des de Barcelona, la força revolucionària es dissolgué. Isabel Vilà fou la primera dona sindicalista de les nostres comarques i a Llagostera treballà en la creació de la secció de paletes i la de tapers de la Primera Internacional (A.I.T.). Va demanar a l'Ajuntament la cessió d'un local per biblioteca dels treballadors, i va reivindicar la jornada de cinc hores pels menors de 13 anys. Per això se la conegué per la "Isabel cinc hores". Amb motiu del cop d'Estat del general Pavia (1874) es va declarar fora de la llei la I Internacional i Isabel Vilà s'exilià set anys a Carcassona. Després de l'exili, fou directora d'una escola de nenes de la Institución Libre de Enseñanza de Sabadell, ciutat on morí el 23 de desembre de 1886 |
|
| |
 |
|
|
|
 |