 |
 |
| LA BENZINA SANITÀRIA Francesc Ferrer i Gironès .- El Punt 2001 |
| 28/02/2014 |
|
Com sempre . A pas de tortuga LA BENZINA SANITÀRIA Per Francesc Ferrer i Gironès.- 2001 L’anunci sobtat de que els que manen volen aplicar un impost sobre el consum dels hidrocarburs, amb el concepte finalista de cobrir la despesa sanitària, sense augmentar les prestacions actuals, ha estat una decisió que malgrat no haver passat encara pel tràmit parlamentari es vol posar en funcionament el mes de gener proper. Mai no s’havia fet una cosa d’aquest estil. Com es pot verificar, una democràcia quan està en mans d’una majoria absoluta, es converteix en una monarquia absolutista. Per comentar aquesta decisió fiscal podríem fer-ho d’ençà de diversos angles, i per tant el lector es mereix una visió ampla del problema que se’ns ha plantejat. El primer pas és examinar perquè el Govern de la Generalitat està contenta per haver-ne adoptat aquesta decisió, i pocs dies després quan veuen la reacció dels consumidors dels hidrocarburs (gasolines, gasolis, i fueloils), reculen de la seva opinió primigènia i s’ajunten amb els detractors. El nostre pobre Govern en mans de CiU, darrerament ha passat a tenir molt poca personalitat i ara podem afirmar que es presoner de la política dels seus aliats. Uns aliats que habitualment estan en contra dels interessos socials, polítics i econòmics de Catalunya, però malgrat aquesta malastruga resulta que el nostre Govern els dona suport moral i fàctic. Tanmateix això només és el background de la qüestió, però no és el fons del tema. El fons de tema és que no fa quatre mesos quan es va aprovar el nou Model de Finançament de les CC.AA. per al període 2002-2006 el nostre conseller Francesc Homs, ens va dir per la dreta i per l’esquerra que aquest sistema de finançament era el millor de tots, perquè era més responsable, més solidari i més just. Dins del capítol de més solidari s’hi feia constar que existia un “Fons específic de Sanitat” que ens alliberaria del diferencial de la sanitat catalana. Els curiosos encara podeu observar la web del departament d’Economia, on hi consta aquest model de finançament pel període 2002-2006, i podreu llegir, la creació d’aquest fons específic de la sanitat. Resulta que aquest fons devia ser molt prim i poc consolidat, si passats tan pocs mesos ja no serveix per a la sanitat catalana. Un altre element per reflexionar és que aquest nou recàrrec a l’impost especial sobre hidrocarburs, no grava la producció dels carburants, sinó el seu consum minorista El concepte fiscal del gravamen també és el d’impost indirecte, atès que no grava al producte, i si al consum. Però, cal anar alerta amb els gravàmens indirectes. Des de fa temps els hisendistes amb pensament progressista ens venen avisant que la fiscalitat que grava el consum, és un ingrés de l’erari públic, que no va a favor de les classes socials desafavorides. Recordeu aquell exemple de que els rics no sopen dues vegades. I per tant, si no sopen dos cops, els tributs sobre el consum tenen una repercussió social no progressiva perquè graven pràcticament igual als afavorits i als febles. Aquest fenomen dels impostos directes i indirectes els catalans n’hauríem de saber quelcom atesa la nostra història hisendística. Des de Felip Vè els catalans pagaven el cadastre que gravava el producte, i en canvi la Corona de Castella fins el 1845 només tenia recursos que provenien del consum amb impostos com les “alcabalas i cientos”. A resultes d’aquesta situació, els cronistes de l’època proclamaven que el desenrotllament econòmic dels catalans era degut al seu sistema fiscal, i recomanaven el mateix per Castella, cosa que varen passar una munió de ministres d’hisenda que malgrat la seva voluntat d’imposar el “impuesto único”, mai no varen assolir-ho per les pressions dels benestants Tot i això, cal no oblidar que dins del nou marc fiscal europeu de l’harmonització tributària, l’aplicació de recàrrecs als impostos especials tenen un límit i es el de respectar pel que fa a la base imposable, la liquidació, l’acreditament i el control de l’impost les mateixes normes que té l’IVA. Encara ningú no sap com es farà la recaptació del nous impost finalista de la sanitat, però no podem esperar que sigui molt diferent dels impostos especials, atès que seria difícil de conèixer el seu consum minorista territorial si el seu control no es fa a l’origen de la seva producció. Bé, ateses les gran oscil•lacions del preu dels carburants i la seva influència subjacent als índexs de preus al consum, cal considerar que és d’una certa gosadia tot aquest rebombori, ja que si la sanitat és universal, els serveis sanitaris i a favor de la salut en general haurien de ser a càrrec del sistema tributari global, sense clavar les culpes del gravamen a les comunitats autònomes, com si l’autonomia fos la causa del rebombori i que l’estat absolutista que estem vivint no fos responsable de res, quan és l’Estat mateix que se’n queda la seva recapta |
|
| |
 |
|
|
|
 |