 |
 |
| MANIPULAR |
| 10/08/2010 |
|
.../Quan el tema o l’assumpte fa referència a la llibertat dels catalans, no hi ha mai neutralitat, ni objectivitat, i per ells la mentida és pietosa, la manipulació manyaga, i la falsificació necessària, per tal d’assolir que els catalans restem sotmesos i dominats sota el seu poder. MANIPULAR I MANIFASSEJAR. Francesc Ferrer i Gironès.- 2005 Per "L'Albera Marítima".Portbou. Durant aquestes setmanes hem pogut observar com des dels mitjans de comunicació de la caverna espanyola emergeixen opinions escrites per catedràtics, bisbes, alts funcionaris, historiadors, metges, constitucionalistes, jutges, polítics, etc. que estan basades en simples mentides sobre el que representa l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya. La manipulació de la veritat l’hem pogut verificar especialment en comentaris que s’han fet en relació a fets, a esdeveniments, o a realitats d’avui. Qüestions que passen aquests dies, no són pas temes del passat quan seria de difícil verificació, no, són assumptes d’ara. Doncs bé, si en matèries o temes d’avui mateix hi ha persones que amb malvolença tergiversen la veritat i manipulen els fets per tal de mentir en consciència i amb l’ànim d’anar a favor d’algun interès soterrat que no poden esgrimir obertament, que haurem de pensar del que històricament els espanyol ens han fet als catalans?. Jo he llegit de persones que no són pas un quídam qualsevol, ni un ignorat gasetiller, mentides que poden arribar gairebé a l’insult. Fins i tot en llegir jo he pensat ¿Qui pot haver impulsat a aquest catedràtic o a aquest expert a escriure aquestes bertranades?. O és que si aquests senyors opinen, comenten, o expressen aquestes tergiversacions de la veritat estan a l’expectativa de rebre alguna prebenda, alguna sinecura, o qualque ajuda per afavorir la seva carrera?. No pot ser que per negar els drets històrics la catedràtica Reyes Fernández Duran ens digui que al 1714 Felip Vè no ens va fer res, ans al contrari “que ordenó que no se saquease la ciudad ni se tocase las propiedades de sus habitantes”. Manuel Jiménez de Parga diu “el proyecto de Estatuto está impregnado de un particularismo enfermizo: para poder “vivir aparte” se acepta vivir mucho peor”. El periodista Eduardo San Martin per anar contra el tripartit diu que “Felix Ovejero...antes de que el gravisimo pecado de prestar su firma a un manifiesto contra algunas de las politicas nacionalistas del gobierno catalan le valiera, junto al resto de los firmantes, ser vilipendiado y estimatizado (ya hasta amenazado de muerte en algun caso, afortunadamente aislado) por intelectuales orgánicos del tripartito...”.El neuròleg Francisco Mora, ens explica que cal treure les emocions i els codis cerebrals dels de “la mirada emprobercida, endogámica y atomizada de ese “yo soy diferente y hablo diferente y tengo esta pequeña tierra que es mia y es diferente y tambien mejor a la tuya”. El catedràtic Aurelio Arteta ens avisa que els acords majoritaris no volen pas dir que siguin democràtics, evidentment no pas a Madrid, sinò per l’Estatut i al Parlament de Catalunya, ell afirma “Es verdad por ahora la única mayoria efectiva ha sido la de los parlamentarios catalanes, pero todo se andará....Regímenes autoritarios como el franquista, totalitarios como el nazi y el sovietico, o populistas de variado pelaje contaron en su inicio o despues con abrumadoras mayorias que los refrendaron”. El catedràtic Andrés de la Oliva, ens explica que “es falso que sea posible concordar con la Constitución española ese proyecto de “Estatut”. Ni lo es ni lo será a base de una fórmula sustitutiva de la definición de Cataluña como nación.”. L’escriptor Alvaro Delgado-Gal, ens diu que “En Cataluña, por ejemplo, existe un fenòmeno natural, extrahistorico u suprahistorico, cuya manifestación canónica es la lengua catalana....El catalan es la lengua “propia” de Cataluña, del mismo modo que cierto tipo de flora o fauna es propio de tal o cual isla del Pacífico.”. I encara falten els bisbes, els jutges, els polítics, etc.. No acabaríem mai. Doncs bé. Allà on volia anar és a fer-vos reflexionar sobre les manipulacions dels espanyols. Si ara són capaços de mentir i manifassejar en coses d’avui, no us imagineu del que hauran fet en qüestions del passat que se’ns expliquen com si fossin autèntiques?. ¿Els catalans som conscients dels mites històrics i de les tergiversacions que ens han inculcat per eliminar la nostra memòria?. Hi ha qüestions ben clares de les quals sabem que s’ha falsificat la història. A nosaltres ens han destruït les nostres llibertats i amb elles ens han volgut enderrocar la nostra història. I sempre penso ¿perquè els nostres historiadors oficials a Catalunya s’han entretingut a la recerca dels mites de la nostra història, però mai no s’han esmerçat a fulminar els mites creats pels espanyols?. Quan el tema o l’assumpte fa referència a la llibertat dels catalans, no hi ha mai neutralitat, ni objectivitat, i per ells la mentida és pietosa, la manipulació manyaga, i la falsificació necessària, per tal d’assolir que els catalans restem sotmesos i dominats sota el seu poder |
|
| |
 |
|
|
|
 |